Francesc Fontanella

Fou un poeta dramaturg català nascut a Barcelona i mort a Perpinyà. Va adoptar el pseudònim de Fontano. Gràcies a la relació del seu pare amb Pau Claris el va portar a fer una incursió a la literatura després de que Claris morís.
En aquell moment va escriure dos romanços dedicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona l'any 1672. 
La guerra va obligar l'exili a Perpinyà  i un cop alla ingressà en l'orde dels domicilis.

Francesc Vicent Garcia

Fou un sacerdot i poeta nascut a la època del Barroc a Tortosa. Va morir rondant la quarentena d'anys. El coneixem amb el nom de Rector de Vallfogona, nom que referia al seu ofici dins la jerarquia eclesiàtica. L'any 1622 es doctorà en teologia.

El Barroc i la poesia popular

S'acostuma a dir que és la cara oposada del Renaixement. Es destaquen diferents punts:

• L'admiració pels clàssics i l'optimisme. Es predomina la visió pessimista de la vida
• La fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar 
• La bellesa i l'harmonia són ocupats per la bruticia i la lletgesa
• Els recursos més utilitzats són figures de contrast
• El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en lensenyament

Les conjuncions

Enllacen oracions o elements d'una oració entre ells. Segons la relació que etableixen poden ser:

Coordinants: 

• Copilatives
• Adversatives
• Continuatives
• Disjuntives
• Distributives
• Il·latives

Subordinals:

• Casuals 
• Comparatives
• Completives
• Concessives
• condicionals
• Consecutives
• Finals
• Locatives
• Modals
• Temporals

Les preposicions

Relacionen elements sintàctics. Es classifiquen en:

Febles: a, amb, de, en...

Fortes: cap a, contra, des de, dins duran...

Locucions prepositives: a causa de, a favor de, a força dde, a mitjan de...

L'adverbi

L'adverbi és un mot que afegeix significat a un verb. Segons el significat:

De manera: així, poc a poc, bé, malament...

De temps: ara, aviat, tard, després...

De lloc: on, aquí, lluny, a prop, pertot...

De quantitat: molt, poc, massa, gaire...

De dubte: potser, tal vegada, qui sap...

D'afirmació: sí, també, sense dubte..

De negació: no, tampoc, no pas, de cap manera... 

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

Podem parlar de tres formes de prestec llingüistics:

Neologismes: Són paraules que han estat  preses d'altres llengües que s'han adaptat a la nostra grafia i pronúncia: croissant

Estrangerismes: La llengua ja conte un significat sobre la paraula rebuda d'una altra llengua: Clown - pallasso

Calcs llingüístics: És la modificació  d'una construcció sintàctica d'una llengua extrangera:
*la pilota ha donat a barrera; del castellà. Ben escrit: La pilota ha picat la barrera.