Francesc Fontanella

Fou un poeta dramaturg català nascut a Barcelona i mort a Perpinyà. Va adoptar el pseudònim de Fontano. Gràcies a la relació del seu pare amb Pau Claris el va portar a fer una incursió a la literatura després de que Claris morís.
En aquell moment va escriure dos romanços dedicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona l'any 1672. 
La guerra va obligar l'exili a Perpinyà  i un cop alla ingressà en l'orde dels domicilis.

Francesc Vicent Garcia

Fou un sacerdot i poeta nascut a la època del Barroc a Tortosa. Va morir rondant la quarentena d'anys. El coneixem amb el nom de Rector de Vallfogona, nom que referia al seu ofici dins la jerarquia eclesiàtica. L'any 1622 es doctorà en teologia.

El Barroc i la poesia popular

S'acostuma a dir que és la cara oposada del Renaixement. Es destaquen diferents punts:

• L'admiració pels clàssics i l'optimisme. Es predomina la visió pessimista de la vida
• La fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar 
• La bellesa i l'harmonia són ocupats per la bruticia i la lletgesa
• Els recursos més utilitzats són figures de contrast
• El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en lensenyament

Les conjuncions

Enllacen oracions o elements d'una oració entre ells. Segons la relació que etableixen poden ser:

Coordinants: 

• Copilatives
• Adversatives
• Continuatives
• Disjuntives
• Distributives
• Il·latives

Subordinals:

• Casuals 
• Comparatives
• Completives
• Concessives
• condicionals
• Consecutives
• Finals
• Locatives
• Modals
• Temporals

Les preposicions

Relacionen elements sintàctics. Es classifiquen en:

Febles: a, amb, de, en...

Fortes: cap a, contra, des de, dins duran...

Locucions prepositives: a causa de, a favor de, a força dde, a mitjan de...

L'adverbi

L'adverbi és un mot que afegeix significat a un verb. Segons el significat:

De manera: així, poc a poc, bé, malament...

De temps: ara, aviat, tard, després...

De lloc: on, aquí, lluny, a prop, pertot...

De quantitat: molt, poc, massa, gaire...

De dubte: potser, tal vegada, qui sap...

D'afirmació: sí, també, sense dubte..

De negació: no, tampoc, no pas, de cap manera... 

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

Podem parlar de tres formes de prestec llingüistics:

Neologismes: Són paraules que han estat  preses d'altres llengües que s'han adaptat a la nostra grafia i pronúncia: croissant

Estrangerismes: La llengua ja conte un significat sobre la paraula rebuda d'una altra llengua: Clown - pallasso

Calcs llingüístics: És la modificació  d'una construcció sintàctica d'una llengua extrangera:
*la pilota ha donat a barrera; del castellà. Ben escrit: La pilota ha picat la barrera. 

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g

Escrivim B:

• Davant de l i r
• Darrere de m
• Derivats de mots amb p

Escrivim V:

• Darrere de n
• Terminacions -ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven.
• Derivats de mots acavats en u

Escrivim p, t i c:

• Si la paraula acava en vocal tònica

Els verbs irregulars

Són aquells que presenten una variació respecte l'arrel sobre les terminacions.
Sobre tot en la segona conjugació, menys témer i perdre.

Per exemple: moldre, beure, coneixer, rebre...

La essa sorda i la essa sonora

Essa sonora:

Es produeix una petita vibració a les cordes vocals. S'utilitzen les grafies s i z:

• Z al principi de paraula: zebra
• Z després de consonant: onze
• S entre vocals: casa
• S derivats de -fons-, -dins- -trans-.

Essa sorda:

No es produeix cap vibració i només es la explulsió de l'aire sense cap tipus d'esforç. S'utilitzen les grafies s, ss, c, ç i sc:

• S al principi i al final: sopar
• SS entre vocals: pallasso
• C al principi de paraula davant de e i i: cendrer
• Ç davant de a, o i u: lluç
• SC entre vocals: escena

Teatre culte i teatre popular

Teatre culte:

Teatre profà i es representa amb un cercle cortesà. L'autor és conegut i situa l'accó en contextos aristocràtics. Destaca per un contingut satíric.

El teatre religiós és escàs. L'autor representa propostes innovadores.

Teatre popular:

Tant el religiós com el profà es caracterítzen per ser lligat a la tradició. Tant a l'hora de respresentar-lo com en el text mateix podriem dir que són més conservadors i mediavalistes.

Els actors representen obres per a la gent del poble, amb ús més d'entreteniment.I durant molt de temps les dones no podien actuar.

La composició i l'ús del guionet

Quan formem una paraula a partir de dues s'anomena composició i els mots resultants compostos.

• Subsatantius formats per VERB + SUBSTANTIU: paraigua
• Substantius formats per ADJECTIU + SUBSTANTIU: altaveu
• Substantius formats per SUBSTANTIU + SUBSTANTIU: filferro
• Adjectius formats per SUBSTANTIU + ADJECTIU: bocabadat
• Adjectius formats per ADJECTIU + ADJETIU: llatinoamericà
• Altres casos: potser, perquè, sobretot... 

Guionet:

• Comencen per un punt cardinal: sud-est
• Repetitius: xino-xano
• Acaba en vocal i la segona comença en r,s,x: poca-solta
• Altres mots: adéu-siau
• Generarien confusió: pel-llarg

La dièresi

Ús de la dièresi:

• En els hiats
• En els grups de güe/güi i qüe/qüi
• En les formes verbals: participi de les terminacions -eir, -uir
• En les formes verbals: subjuntiu i imperaiu de les teminacions -iar, -oar, -uar, -ear

Estalvi de la dièresi:

• Sufixos: -isme i -ista
• Prefixos acabats en vocal
• Formes verbals de l'infiniiu, gerundi, futur i condicional: acabats en -eir, -uir